D'allò que no puc deixar d'explicar...

Als membres del Patronat i amics i amigues de l'Escola....

Agraeixo molt sincerament tot allò que he après amb tots i totes vosaltres.

Aquesta experiència ha estat única i no es repetirà. L'MLP està en constant canvi i renovació. Nomès han passat uns pocs mesos i ja he perdut comba. I una mica em fa pena, però en realitat m’agrada i em reconforta saber que és així.

L’Escola em va obrir la porta generosament. També va coincidir amb una situació dolorosa i poc habitual. Tot i això, crec que he sabut, perquè he tingut els mitjans a l’abast, treure-li suc. He compartit amb persones molt especials i valuoses molts dies, molts projectes i uns quants mal de caps.

Tot i que ho he pogut fer en altres espais, És important per a mi, que vosaltres, el motor de l’Escola, sapigueu transmetre als companys i companyes de despatx (en especial a l’Aida, la Marta, el Christian, el Sergi, la Ruth, la Lourdes, la Gemma, la Jana, el Marc) que sento molta enyorança, però sobretot gratitud. Gratitud justament per poder tenir aquest sentiment. Significa que ha estat molt important per a mi la seva presència, la seva ajuda i el recolzament en tot moment. Sóc conscient que no sempre he pogut estar a l’alçada, i això no ha variat la disponibilitat de totes elles.

També al Claustre, tan valuòs, i a la vegada tan difícil de transmetre la seva dimensió i allò que significa en relació al projecte de l’Escola. Als seus membres, vull agrair l’aprenentatge que m’han ofert i la gratitud per fer-me tan fàcil la presentació de l’Escola arreu.

Als membres del Patronat i a les Presidències per haver-me fet costat. En aquest grup he d’afegir al Secretari General de l’MLP, en Joffre, que ha estat una pesa molt important per entendre que pintava jo en tot això (encara que ell no sigui molt conscient). De totes elles sempre he rebut la sensació i seguretat que confiaven en mi, tot i no saber ben com ho faria. Què atrevits!!!!! No oblidaré mai l’aplaudiment d’en Joan Francesc en el meu primer Patronat -en el que em tremolaven, fins i tot, les ungles dels peus-, les felicitacions constants del Vicenç, els primers comentaris positius cap a l’Escola del Fidel, les preguntes prèvies de la Gemma, la mirada de complicitat del Pere Vila i del Jordi Miralles,.....(hi ha més, ho sé, però no acabaria i us avorriré).

A la resta d'implicats en el projecte de l'Escola i als dirigents que han anat passant per cada una de les entitats. Com em va ajudar la incondicionalitat de la Montse Piñol, q em van rebre l'Anna Morancho, la Berta,.....no pararia!!!. Als que m’han acompanyat, els que viuen a l’edifici, els membres de les entitats de base que han valorat allò que es feia a l’Escola, gràcies enormes. Gràcies perquè m’he format al voltant de tots vosaltres, de tots ells i de totes elles. Vull recordar que aquesta casa m’ha permès entrar d’administrativa (sense conèixer pràcticament qui era), m’ha preparat i format en el camí, i m’ha vist sortir com a Secretaria General. Però no de qualsevol entitat, sinó de la millor i amb més potencial de tot l'MLP. Aquella per la que passen totes les persones implicades en centenars de projectes que cerquen la millora i la felicitat de les persones. El lloc on hi surten tots els dubtes i on es busquen com dotar-los de respostes i de camins d’aprenentatge i avenç.

I vull, evidentment, oferir la meva felicitació al nou Secretari General i al Nou President. Amb tots dos he pogut compartir part o la totalitat de l'Escola. Raimon, et desitjo rebis la mateixa confiança que m’heu transmés tots i totes a mi (És molt, creu-me). A tu, Fabian, desitjar que puguis oferir, a l’Escola, totes aquelles idees de millora que t’emergeixen del cap amb tanta claredat. Això sí, amb el meu "benintencionat" matís de sempre: que prosperin totes aquelles idees i propostes que siguin compartides per les entitats perquè les entenen de la mateixa manera. El que has aconseguit engegar amb el pla de formació, és el més gran dels regals per tots els i les dirigents actuals i "venideros". I també per a mi, que he pogut gaudir-ho.

I aprofitant una dita que us sonara una mica (i que espero que en Clavé em perdoni l’atreviment), us transmeto el millor dels meus sentiments, amb les següents paraules. A tots i totes els responsables actuals de l’Escola:

Estimeu l'Escola Lliure el Sol i us ho agrairà amb bons i amables fruits.

Associeu-vos veritablement amb ella, i sabreu trobar tots els encaixos per fer-la més gran i més beneficiosa per les nostres entitats i pel nostre país.

Continueu instruint-nos i serem tots plegats més lliures i feliços.

Moltes gràcies per fer-me sentir com em sento. Agraeixo infinitament totes les vostres paraules i gestos. M'heu fet molt feliç.