Assemblea d'Esplac
En primer lloc, vull agrair a l'equip de direcció m'hagin convidat
a exercir de moderadora de la vostra assemblea.
He de dir-vos, que em fa molt de respecte ser-hi aquí davant de totes i tots
vosaltres. I no és només perquè és impressionant saber que avui participeu 72
esplais, QUE TAMBÉ, sinó pel que signifiqueu vosaltres i cada un dels vostres
centres d'esplai.
I és, en aquest sentit, que necessito expressar-vos la meva
gratitud per la tasca que feu:
- perquè em feu vibrar amb la vostra energiadelesplai
Per últim, faig una menció especial a l'EsplaiL'Agrupa de
Molins de Rei, que són els responsables que el meu fill Dario i la
meva filla Asmin estiguin creixent, cada dissabte, amb tanta energiadelesplai.
I ara ja ho podeu entendre, és, per tot això que sento que sóc una
privilegiada de ser-hi aquí.
OCTUBRE 2010. PRIMER DIA
D'ESPLAI. TOT M'AGRADA
M’agrada veure més de 100 infants, un d’ells el meu fill Dario,
arribant amb les seves famílies a la porta de l’esplai. Resten esperant que les
monitores i els monitors obrin les portes. Estan a punt, un any més, per
iniciar l’activitat setmanal on podran plasmar el seu projecte educatiu.
Mentrestant, podem llegir a la paret d’entrada, frases com aquestes: “a l’esplai
no s’aparquen infants”, “a l’esplai no expliquem creences, vivim experiències”,
”a l’esplai participem, a l’esplai decidim”, “a l’esplai donem llum verda als
drets dels infants”.
M’agrada observar com les monitores i els monitors (tots ells i
elles voluntàries) corren d’aquí cap allà, ultimant els detalls, perquè tot
quadri en la inauguració d’aquest curs. Constato, a més, que a la inauguració
l’han precedit moltes reunions, trucades, preparació de disfresses, repartiment
de grups i responsabilitats, reunions amb les famílies, elaboració de la
programació i segur que uns quants mals de cap resolts en equip.
I… continuo gaudint. Puc respirar l’ambient en el moment en què
els infants van descobrint quins són els companys i companyes que, aquest any,
compartiran amb ells aquesta experiència. I encara es viu més emoció, quan
descobreixen quins entusiastes monitors i monitores, disfressats per l’ocasió,
es faran responsables d’acompanyar a cada grup d’infants i joves.
Després faig un exercici d’imaginació tot pensant, com d’aquí uns
anys, el meu fill m’explicarà el seu primer dia d’esplai. M’emociono.
El que passa després, dins d’aquelles parets i durant les
activitats, entra dins de l’experiència que acumularan els infants i joves.
Però m’atreveixo a aventurar una predicció: si aquests grups d’infants i joves,
tenen la sort de gaudir d’aquesta experiència durant prou temps, la valoraran
com una experiència única, percebran que els va canviar la manera de veure el
seu entorn, de viure el temps lliure i d’entendre i assumir la seva
responsabilitat social. I serà fàcil que, en alguna ocasió, en veure el seu
tarannà de col·laboració, la seva preocupació i actitud davant d’allò que passa
al seu barri, municipi, lloc de feina… algú els hi digui: “tu has estat en un esplai,
oi?”. Puc predir també, que ho viuran com un elogi.
Llavors… per què hem de dur als nostres fills i filles a l’esplai?
Perquè no hi ha un altre lloc on viure i reviure tot això que he explicat. I,
cordons! (expressió que copio de la meva “jefa” actual) perquè et tremola el
cos d’emoció, per poder facilitar al teu fill -i espero poder-ho fer també amb
la meva filla- aquesta incomparable oportunitat.
Nota: per cert, en Dario, és membre de l’Esplai Agrupa. Aprofito
l’avinentesa per agrair a tots els monitors i a totes les monitores haver
facilitat “els ingredients” per confeccionar aquest redactat.
Gran dia ahir!!! Comiat sorpresa a Avinyo, 44
M'agrada la sensació d'aprovació i estimació (és clar, com a tothom).....al
mateix temps, que puc fer balanç, amb resultat positiu, d'allò que ha anat
passant durant més d'11 anys a Avinyó 44. Ha suposat un llarg i intens camí
d'aprenentatge que s'ha quedat tatuat en el meu cor, i que s'expressa, ara
externament, amb les significatives arrecades amb les que m'heu sorprés molt
gratament.
Dir-vos que, el cap em diu que he fet molt bé, s'han de tancar etapes!!! Però
el cor i també tots i totes vosaltres m'ho feu molt difícil, encara que,
evidentment, ho prefereixo així.
La més gran i sincera gratitud per haver col·laborat i aconseguit que m'estimi
l'MLP, hagi après tant amb Esplac, amb l'Escola Lliure el Sol, amb la resta
d'entitiats, amb la gent del territori, amb les males estones i amb la
celebració dels èxits.
Eih! Què encara no us deixo en pau.....el meu últim dia és el 18 de setembre.
D'ALLÒ QUE NO PUC DEIXAR
D'EXPLICAR.
Als membres del Patronat i amics i amigues de l'Escola….
Agraeixo molt sincerament tot allò que he après amb tots i totes vosaltres.
Aquesta experiència ha estat única i no es repetirà. L'MLP està en constant
canvi i renovació. Nomès han passat uns pocs mesos i ja he perdut comba. I una
mica em fa pena, però en realitat m’agrada i em reconforta saber que és així.
L’Escola em va obrir la porta generosament. També va coincidir amb una situació
dolorosa i poc habitual. Tot i això, crec que he sabut, perquè he tingut els
mitjans a l’abast, treure-li suc. He compartit amb persones molt especials i
valuoses molts dies, molts projectes i uns quants mal de caps.
Tot i que ho he pogut fer en altres espais, És important per a mi, que vosaltres,
el motor de l’Escola, sapigueu transmetre als companys i companyes de despatx
(en especial a l’Aida, la Marta, el Christian, el Sergi, la Ruth, la Lourdes,
la Gemma, la Jana, el Marc) que sento molta enyorança, però sobretot gratitud.
Gratitud justament per poder tenir aquest sentiment. Significa que ha estat
molt important per a mi la seva presència, la seva ajuda i el recolzament en
tot moment. Sóc conscient que no sempre he pogut estar a l’alçada, i això no ha
variat la disponibilitat de totes elles.
També al Claustre, tan valuòs, i a la vegada tan difícil de transmetre la seva
dimensió i allò que significa en relació al projecte de l’Escola. Als seus
membres, vull agrair l’aprenentatge que m’han ofert i la gratitud per fer-me
tan fàcil la presentació de l’Escola arreu.
Als membres del Patronat i a les Presidències per haver-me fet costat. En
aquest grup he d’afegir al Secretari General de l’MLP, en Joffre, que ha estat
una pesa molt important per entendre que pintava jo en tot això (encara que ell
no sigui molt conscient). De totes elles sempre he rebut la sensació i
seguretat que confiaven en mi, tot i no saber ben bé com ho faria. Què
atrevits!!!!! No oblidaré mai l’aplaudiment d’en Joan Francesc en el meu primer
Patronat -en el que em tremolaven, fins i tot, les ungles dels peus-, les
felicitacions constants del Vicenç, els primers comentaris positius cap a
l’Escola del Fidel, les preguntes prèvies de la Gemma, la mirada de complicitat
del Pere Vila i del Jordi Miralles,.....(hi ha més, ho sé, però no acabaria i
us avorriré).
A la resta d'implicats en el projecte de l'Escola i als dirigents que han anat
passant per cada una de les entitats. Com em va ajudar la incondicionalitat de
la Montse Piñol, q bé em van rebre l'Anna Morancho, la Berta,.....no
pararia!!!. Als que m’han acompanyat, els que viuen a l’edifici, els membres de
les entitats de base que han valorat allò que es feia a l’Escola, gràcies
enormes. Gràcies perquè m’he format al voltant de tots vosaltres, de tots ells
i de totes elles. Vull recordar que aquesta casa m’ha permès entrar
d’administrativa (sense conèixer pràcticament qui era), m’ha preparat i format
en el camí, i m’ha vist sortir com a Secretaria General. Però no de qualsevol
entitat, sinó de la millor i amb més potencial de tot l'MLP. Aquella per la que
passen totes les persones implicades en centenars de projectes que cerquen la
millora i la felicitat de les persones. El lloc on hi surten tots els dubtes i
on es busquen com dotar-los de respostes i de camins d’aprenentatge i avenç.
I vull, evidentment, oferir la meva felicitació al nou Secretari General i al
Nou President. Amb tots dos he pogut compartir part o la totalitat de l'Escola.
Raimon, et desitjo rebis la mateixa confiança que m’heu transmés tots i totes a
mi (És molt, creu-me). A tu, Fabian, desitjar que puguis oferir, a l’Escola,
totes aquelles idees de millora que t’emergeixen del cap amb tanta claredat.
Això sí, amb el meu "benintencionat" matís de sempre: que prosperin
totes aquelles idees i propostes que siguin compartides per les entitats perquè
les entenen de la mateixa manera. El que has aconseguit engegar amb el pla de
formació, és el més gran dels regals per tots els i les dirigents actuals i
"venideros". I també per a mi, que he pogut gaudir-ho.
I aprofitant una dita que us sonara una mica (i que espero que en Clavé em
perdoni l’atreviment), us transmeto el millor dels meus sentiments, amb les
següents paraules. A tots i totes els responsables actuals de l’Escola:
Associeu-vos veritablement amb ella, i sabreu trobar tots els encaixos per
fer-la més gran i més beneficiosa per les nostres entitats i pel nostre país.
Continueu instruint-nos i serem tots plegats més lliures i feliços.
Moltes gràcies per fer-me sentir com em sento. Agraeixo infinitament totes les
vostres paraules i gestos. M'heu fet molt feliç.
M'agrada la sensació d'aprovació i estimació (és clar, com a tothom).....al mateix temps, que puc fer balanç, amb resultat positiu, d'allò que ha anat passant durant més d'11 anys a Avinyó 44. Ha suposat un llarg i intens camí d'aprenentatge que s'ha quedat tatuat en el meu cor, i que s'expressa, ara externament, amb les significatives arrecades amb les que m'heu sorprés molt gratament.
Dir-vos que, el cap em diu que he fet molt bé, s'han de tancar etapes!!! Però el cor i també tots i totes vosaltres m'ho feu molt difícil, encara que, evidentment, ho prefereixo així.
La més gran i sincera gratitud per haver col·laborat i aconseguit que m'estimi l'MLP, hagi après tant amb Esplac, amb l'Escola Lliure el Sol, amb la resta d'entitiats, amb la gent del territori, amb les males estones i amb la celebració dels èxits.
Eih! Què encara no us deixo en pau.....el meu últim dia és el 18 de setembre.
Agraeixo molt sincerament tot allò que he après amb tots i totes vosaltres.
Aquesta experiència ha estat única i no es repetirà. L'MLP està en constant canvi i renovació. Nomès han passat uns pocs mesos i ja he perdut comba. I una mica em fa pena, però en realitat m’agrada i em reconforta saber que és així.
L’Escola em va obrir la porta generosament. També va coincidir amb una situació dolorosa i poc habitual. Tot i això, crec que he sabut, perquè he tingut els mitjans a l’abast, treure-li suc. He compartit amb persones molt especials i valuoses molts dies, molts projectes i uns quants mal de caps.
Tot i que ho he pogut fer en altres espais, És important per a mi, que vosaltres, el motor de l’Escola, sapigueu transmetre als companys i companyes de despatx (en especial a l’Aida, la Marta, el Christian, el Sergi, la Ruth, la Lourdes, la Gemma, la Jana, el Marc) que sento molta enyorança, però sobretot gratitud. Gratitud justament per poder tenir aquest sentiment. Significa que ha estat molt important per a mi la seva presència, la seva ajuda i el recolzament en tot moment. Sóc conscient que no sempre he pogut estar a l’alçada, i això no ha variat la disponibilitat de totes elles.
També al Claustre, tan valuòs, i a la vegada tan difícil de transmetre la seva dimensió i allò que significa en relació al projecte de l’Escola. Als seus membres, vull agrair l’aprenentatge que m’han ofert i la gratitud per fer-me tan fàcil la presentació de l’Escola arreu.
Als membres del Patronat i a les Presidències per haver-me fet costat. En aquest grup he d’afegir al Secretari General de l’MLP, en Joffre, que ha estat una pesa molt important per entendre que pintava jo en tot això (encara que ell no sigui molt conscient). De totes elles sempre he rebut la sensació i seguretat que confiaven en mi, tot i no saber ben bé com ho faria. Què atrevits!!!!! No oblidaré mai l’aplaudiment d’en Joan Francesc en el meu primer Patronat -en el que em tremolaven, fins i tot, les ungles dels peus-, les felicitacions constants del Vicenç, els primers comentaris positius cap a l’Escola del Fidel, les preguntes prèvies de la Gemma, la mirada de complicitat del Pere Vila i del Jordi Miralles,.....(hi ha més, ho sé, però no acabaria i us avorriré).
A la resta d'implicats en el projecte de l'Escola i als dirigents que han anat passant per cada una de les entitats. Com em va ajudar la incondicionalitat de la Montse Piñol, q bé em van rebre l'Anna Morancho, la Berta,.....no pararia!!!. Als que m’han acompanyat, els que viuen a l’edifici, els membres de les entitats de base que han valorat allò que es feia a l’Escola, gràcies enormes. Gràcies perquè m’he format al voltant de tots vosaltres, de tots ells i de totes elles. Vull recordar que aquesta casa m’ha permès entrar d’administrativa (sense conèixer pràcticament qui era), m’ha preparat i format en el camí, i m’ha vist sortir com a Secretaria General. Però no de qualsevol entitat, sinó de la millor i amb més potencial de tot l'MLP. Aquella per la que passen totes les persones implicades en centenars de projectes que cerquen la millora i la felicitat de les persones. El lloc on hi surten tots els dubtes i on es busquen com dotar-los de respostes i de camins d’aprenentatge i avenç.
I vull, evidentment, oferir la meva felicitació al nou Secretari General i al Nou President. Amb tots dos he pogut compartir part o la totalitat de l'Escola. Raimon, et desitjo rebis la mateixa confiança que m’heu transmés tots i totes a mi (És molt, creu-me). A tu, Fabian, desitjar que puguis oferir, a l’Escola, totes aquelles idees de millora que t’emergeixen del cap amb tanta claredat. Això sí, amb el meu "benintencionat" matís de sempre: que prosperin totes aquelles idees i propostes que siguin compartides per les entitats perquè les entenen de la mateixa manera. El que has aconseguit engegar amb el pla de formació, és el més gran dels regals per tots els i les dirigents actuals i "venideros". I també per a mi, que he pogut gaudir-ho.
I aprofitant una dita que us sonara una mica (i que espero que en Clavé em perdoni l’atreviment), us transmeto el millor dels meus sentiments, amb les següents paraules. A tots i totes els responsables actuals de l’Escola:
Associeu-vos veritablement amb ella, i sabreu trobar tots els encaixos per fer-la més gran i més beneficiosa per les nostres entitats i pel nostre país.
Continueu instruint-nos i serem tots plegats més lliures i feliços.
Moltes gràcies per fer-me sentir com em sento. Agraeixo infinitament totes les vostres paraules i gestos. M'heu fet molt feliç.
